Què costa de veritat mantenir una segona residència? Les despeses que sovint oblidem abans de comprar

Quan pensem a comprar una segona residència, gairebé tota l'atenció se'n va al preu de l'anunci: 300.000 €, 400.000 € o 500.000 €.

Però el preu de compra només explica una part de la història.

Comprar una casa és una despesa puntual. Mantenir-la és un cost que es repeteix cada any, la facis servir molt, poc o gens.

IBI, assegurança, subministraments, manteniment, reparacions, comunitat, jardí, piscina, neteja... Individualment poden semblar despeses assumibles, però juntes poden representar milers d'euros anuals.

Per això, abans de comprar una segona residència, hi ha una pregunta que val la pena fer-se:

Quant em costarà realment cada any la casa que estic comprant?

I encara una altra:

Quants dies l'any la utilitzaré?

Quant costa mantenir una segona residència cada any?

No existeix una xifra universal. El cost dependrà de l'antiguitat de l'immoble, la seva ubicació, les dimensions, l'estat de conservació o serveis com jardí i piscina.

Com a referència orientativa, sovint s'utilitza una provisió anual d'aproximadament l'1% al 2% del valor de l'immoble per estimar el conjunt de despeses recurrents i de conservació d'una propietat.

Això ens permet fer-nos una idea de l'ordre de magnitud:

Són xifres orientatives, no una previsió aplicable a qualsevol habitatge.

Una masia antiga al Pirineu pot requerir més manteniment que un apartament en una comunitat de propietaris. Una casa amb piscina i jardí tampoc tindrà els mateixos costos que un petit habitatge urbà.

Però totes comparteixen una característica: bona part de les despeses continuen existint encara que no hi siguis.

On se'n van aquests diners?

Imaginem una casa unifamiliar utilitzada com a segona residència. Les seves despeses es poden dividir, a grans trets, en tres grups.

1. Les despeses fixes

Són les que arriben independentment de quantes vegades utilitzis la casa.

• IBI. L'Impost sobre Béns Immobles es paga anualment independentment de l'ús de l'habitatge.
• Assegurança. Una segona residència també necessita estar protegida durant els mesos en què no hi ha ningú.
• Comunitat de propietaris. En apartaments o urbanitzacions pot representar una despesa anual important, especialment quan hi ha piscina, jardí, ascensor o altres zones comunes.
• Subministraments. Encara que el consum disminueixi quan la casa està buida, alguns contractes d'electricitat, aigua, gas o internet mantenen costos fixos.

2. El manteniment i els imprevistos

Hi ha despeses que no apareixen necessàriament cada mes, però que formen part inevitable de tenir una propietat.

Una caldera que deixa de funcionar. Una filtració. Una persiana que s'espatlla. Una reparació de la teulada. El manteniment del jardí o la piscina. Una revisió de la xemeneia.

En habitatges de muntanya, a més, el fred, la humitat o les gelades poden requerir actuacions preventives específiques.

No totes aquestes despeses arribaran cada any, però tenir una provisió per afrontar-les forma part del cost real de ser propietari.

3. Les despeses associades a l'ús

Finalment, com més utilitzem la casa, més augmenten determinats costos: electricitat, aigua, calefacció, neteja, bugaderia, petites reposicions o consumibles.

Són, precisament, les despeses que més depenen dels dies que realment hi passem.

Abans de mantenir-la, també cal comprar-la

Hi ha un altre cost que sovint queda diluït quan mirem anuncis immobiliaris: el preu anunciat no és el cost final de compra.

En adquirir un habitatge de segona mà a Catalunya cal tenir en compte l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) que correspongui a l'operació, a més d'altres despeses associades a la compravenda, com la notaria o el registre.

Per tant, comprar una casa anunciada per 400.000 € implica una inversió inicial superior als 400.000 €.

I, una vegada adquirida, comencen els costos anuals.

42 dies d'ús. 365 dies de despeses.

Aquí és on apareix una de les grans particularitats de les segones residències.

Imaginem que una família utilitza la seva casa sis setmanes cada any.

Són: 6 setmanes × 7 dies = 42 dies. És a dir, utilitza la casa aproximadament un 11,5% de l'any.

Durant els altres 323 dies, pot ser que ningú no hi dormi. Però la propietat continua generant despeses.

Gaudeixes de la casa 42 dies l'any, però ets propietari del 100% de l'habitatge i assumeixes les seves despeses durant els 365 dies.

Si, a tall d'exemple, aquesta casa genera 6.000 € anuals entre despeses recurrents, conservació i provisió per a imprevistos, això equivaldria a uns 143 € per cada dia d'ús només en aquests conceptes.

I aquí encara no estem incorporant el finançament de la compra, els impostos d'adquisició o el cost d'oportunitat dels diners invertits en l'immoble.

Aquesta és una de les grans paradoxes de la segona residència tradicional: és un actiu que pot requerir una inversió molt elevada per ser utilitzat una part relativament petita de l'any.

Quines alternatives hi ha?

Això no significa que comprar una segona residència sigui necessàriament una mala decisió.

Per a una família que hi passa molts mesos, que valora especialment la disponibilitat absoluta o que busca concentrar patrimoni immobiliari en un habitatge concret, la propietat tradicional pot tenir tot el sentit.

Però si l'ús serà de poques setmanes l'any, existeixen altres possibilitats.

Llogar un allotjament quan el necessites

És l'opció més flexible: només assumeixes el cost quan viatges i pots canviar de destinació cada vegada.

A canvi, renuncies a algunes de les coses que fan especial tenir una segona residència: tornar sempre al mateix lloc, deixar-hi les teves coses, adaptar-la al teu gust o construir-hi un vincle familiar a llarg termini.

Generar ingressos quan no utilitzes la casa

Llogar l'habitatge durant determinats períodes pot ajudar a compensar-ne les despeses, sempre que la normativa aplicable i les característiques de l'immoble ho permetin.

A canvi, implica gestió, més rotació d'usuaris i un major desgast de la propietat.

Compartir-ne la propietat

Existeix una tercera possibilitat: no comprar tota la casa.

Si diverses famílies compren conjuntament una segona residència, cadascuna pot ser propietària d'una part de l'immoble i compartir proporcionalment la inversió i les despeses.

La pregunta deixa de ser "puc permetre'm aquesta casa?" i passa a ser "quina part d'aquesta casa necessito realment?"

Propietat tradicional o copropietat: posem-hi números

Tornem a la nostra casa de 400.000 € i suposem, simplement per facilitar la comparació, unes despeses anuals totals de 6.000 €.

Si quatre famílies n'adquireixen una quarta part cadascuna:

*Exemple simplificat que manté constants les despeses anuals. No inclou impostos i despeses de compravenda, finançament, eventuals derrames ni els serveis de gestió que pugui contractar cada propietari.

La diferència és important, però també ho és entendre què s'està comparant.

La copropietat no ofereix el mateix que tenir una casa en exclusiva. En una propietat tradicional, una sola família disposa de l'habitatge durant tot l'any. En una copropietat, la inversió, les despeses i els períodes d'ús es comparteixen.

El que busca el model és apropar la proporció de casa que compres a la proporció de l'any que realment necessites utilitzar-la.

I aquí és on neix COASIHOME

A COASIHOME partim precisament d'aquesta idea.

Si moltes famílies volen gaudir d'una segona residència unes setmanes o mesos l'any, potser no totes necessiten assumir individualment el cost de comprar-ne i mantenir-ne una durant els 365 dies.

Per això proposem un model de copropietat gestionada de segones residències. Diverses famílies adquireixen conjuntament l'habitatge i COASIHOME s'encarrega de facilitar-ne la gestió.

• Propietat real. Cada copropietari adquireix la seva participació en la propietat de l'immoble.
• Despeses compartides. Els costos comuns de l'habitatge es distribueixen entre els copropietaris segons les condicions establertes.
• Ús equitatiu. El sistema de reserves està pensat per distribuir les dates més demandades i fer rotar les prioritats, de manera que totes les famílies tinguin les mateixes oportunitats al llarg del temps.
• Gestió integral. COASIHOME coordina el manteniment, les neteges, els proveïdors i les incidències associades a la casa.

Aquesta gestió té el seu propi cost i és independent de les despeses pròpies de l'habitatge. L'objectiu és que el copropietari no hagi de coordinar el dia a dia d'una casa compartida.

No es tracta només de gastar menys

Aquest és probablement el punt més important.

La copropietat no té sentit únicament perquè permet repartir costos. També planteja una manera diferent d'entendre la segona residència: utilitzar millor una casa que, d'una altra manera, podria passar una gran part de l'any sense ús.

No necessàriament necessitem una casa disponible 365 dies per gaudir-ne unes quantes setmanes. Potser necessitem una casa que sentim nostra quan hi som, unes regles clares per compartir-la i una gestió que faci que tot funcioni.

L'objectiu no és tenir una fracció d'una casa. És gaudir de l'experiència d'una segona residència assumint només la part de la inversió, les despeses i l'ús que té sentit per a tu.

Preguntes freqüents sobre el cost d'una segona residència

Quant costa mantenir una segona residència cada any? No existeix una xifra única. Dependrà de l'immoble, la seva ubicació, antiguitat i serveis. Com a referència orientativa, es pot considerar una provisió anual de l'ordre de l'1% al 2% del valor de l'habitatge per dimensionar despeses recurrents, conservació i possibles imprevistos, sempre comprovant els costos concrets de cada propietat.

Quines despeses té una segona residència encara que no la utilitzi? Entre d'altres, poden existir l'IBI, l'assegurança, les quotes de comunitat, els mínims dels subministraments i determinades despeses de conservació i manteniment. Per això deixar d'utilitzar la casa no significa que el seu cost anual desaparegui.

Quant costa mantenir una casa de 400.000 €? Utilitzant únicament la referència orientativa anterior, estaríem parlant d'un ordre de magnitud d'entre 4.000 i 8.000 € anuals. El cost real pot ser inferior o superior segons les característiques de l'immoble.

Compartir una casa redueix les despeses? La copropietat permet repartir determinades despeses comunes de l'habitatge entre els seus propietaris. A aquestes despeses cal afegir, si existeixen, els costos específics associats a la gestió de la copropietat.

Quina diferència hi ha entre copropietat i multipropietat? En un model de copropietat immobiliària, el comprador adquireix una participació real sobre la propietat. No compra simplement un dret d'ús durant unes determinades setmanes. Aquesta diferència jurídica és fonamental.

Vols saber què costaria tenir només una part de la teva segona residència?

👉 Descobreix les cases disponibles i la teva fracció

Keep reading

Guia pràctica

Comprar una casa entre amics o diverses famílies: com fer-ho bé i evitar problemes

2 September 2026 · 6 min read

Conceptes bàsics

Copropietat o multipropietat? Diferències entre compartir una casa i comprar un 'timeshare'

2 September 2026 · 5 min read

Guia pràctica

Propietat fraccionada: què és, quant costa i com funciona a COASIHOME

4 September 2026 · 11 min read